Clasificació de les roques

perfi hem acabat el primer trimestre de tmi he fet 5 diapositives i tinc 12 fotos

hui a la classe de tmi he fet la presentació de diapositives amb text i soles me queda fer una diapositiva sobre els orígens de la tauromaquia.

Les platjes: ones, corrents i erosio

Sols hi ha transport on les ones trenquen,
les ones entren a la platja en diagonal.
Els espigons están per a frenar les ones, l'aigua es frena a l'espigó i com que les ones entren diagonalment l'aigua entra mes lenta i erosiona l'arena cap a l'altra punta de la platja on la sedimenta, aixo pasa en les platges amb espigó i sempre es queda una punta amb molta arena i l'altra sense casi res (segons la direcció de les ones).
Corrent costera= Es una corrent a la vora de la platja i es mou paral·lela a l'arena.
L'arena es desplaça al sud la majoria de vegades.
Si hem de netejar el port on hem de posar la maquina?
Cap a la direcció de les ones.

Segon dia de treball monografic

En aquest dia de treball monogràfic he cambiat de tema al final de la clase entonces tot el que havia fet no a servit de molt, he cambiat el tema de ciclisme als bous al carrer.

hui a la clase de treball monografic hem començat a treballar amb els ordinadors, hem treballat amb google drive i hem buscat sobre el que volem fer el treball. Jo he elegit fer el treball sobre el ciclisme, un tema que me agrada prou. Tambe hem buscat pagines webs per a buscar la informació i u hem penjat en google drive.

Paisatges

Aquest es el meu paisatge.
Es la platja de la pobla de farnals, aquest dia esta nuvolat (no tenia mes fotos de paisatges)

resum del video del tema de reproducció

Los 3 primeros meses del embrión son un periodo critico, se están formando los sistemas y los órganos vitales, al acabar los 3 meses los órganos acaban un ciclo y maduran como el embrión que pasa a ser un feto, mide 10 cm y pesa unos 15 g, al sexto mes mide unos 31 cm y pesa alrededor de 1 kg para colocarse y estar preparado para el parto. EN una mujer primeriza puede durar el parto entre 12 y 15 horas, el parto se divide en tres fases: la dilatación, la expulsión y el alumbramiento. Durante la dilatación se presentan contracciones en el útero las cuales empujan al feto al exterior.

El cuello uterino se va abriendo simultáneamente, rompe la bolsa amniótica, en la expulsión, el feto sale del útero al exterior por el canal del parto.

En el alumbramiento, la madre expulsa la placenta y las membranas de la bolsa amniótica. El periodo comprendido entre la fecundación y el nacimiento recibe el nombre de gestación o embarazo, dura aproximadamente 40 semanas o 9 meses. 

https://www.youtube.com/watch?v=qPnVc_G4ldg

la digestio

http://www.slideshare.net/jeronmaurice/la-digesti-transformaci-dels-aliments-en-nutrients-presentation

La digestió és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies més senzilles i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme. La digestió és un procés que ocorre tant en els organismes pluricel·lularscom en les cèl·lules, com a nivell subcel·lular. L'aparell digestiu juga un paper clau en la digestió de molts organismes pluricel·lulars.

La digestió és un procés propi dels heteròtrofs ja que, per definició, aquests organismes depenen exclusivament de fonts de carboni orgànic per a desenvolupar la proliferació, manteniment i funcionament. L'aliment s'empra per a generar i reparar teixits i obtenir energia. Per contra, els organismes autòtrofs, entre ells els fotosintètics i elsquimioautòtrofs, capten respectivament energia lumínica o química que usen per fixar carboni inorgànic en compostos orgànics.

En cada pas de la conversió energètica d'un nivell a un altre hi ha una pèrdua de matèria i energia utilitzable associada al manteniment de teixits i també a la degradació de l'aliment en partícules més petites, que després es reconstituiran en molècules tissulars més complexes. També és el procés que els aliments en passar per l'aparell digestiusón transformats en nutrients i minerals que necessita el cos.

Fases de la digestió en els humans

La digestió comença a la boca on els aliments es comencen a triturar per les dents. Les glàndules salivals alliberen saliva, que conté aigua i enzims, com l'amilasa o la lipasa lingual, que inicien la descomposició de les macromolècules. La masticació i la presència de la saliva acaba amb la formació de la bolla o bolus, que passa a través de l'esòfag fins a l'estómac. A l'estómac es barreja el bolus amb els àcids i enzims digestius per descompondre's químicament. Després de l'estómac l'aliment descompost passa a l'intestí prim on es barreja amb secrecions com la bilis i enzims com la maltasa,lactasa i sucrasa i on s'absorbeixen la majoria dels nutrients. La resta passa a l'intestí gros on les restes són excretades en forma de femta. El quim passa per l'intestí prim, on es produeix el 95% de l'absorció de nutrients; desrpés a través de l'intestí gruixut i són eliminats durant la defecació.

1. Fase cefàlica: aquesta fase té lloc abans que els aliments entrin a l'estómac i involucra la preparació de l'organisme per al consum i la digestió. La vista i el pensament, estimulen l'escorça cerebral. Els estímuls al gust i a l'olor són enviats a l'hipotàlem i la medul·la espinal. Després d'això, són enviades a través del nervi vague.
2. Fase gàstrica: aquesta fase presa de 3 a 4 hores. És estimulada per la distensió de l'estómac i el pH àcid. La distensió activa els reflexos llargs i mientèrics. Això activa l'alliberament d'acetilcolina que estimula l'alliberament de més sucs gàstrics. Quan les proteïnes entren a l'estómac, uneixen ions hidrogen, la qual cosa augmenta el pH de l'estómac. Això dispara les cèl·lules G perquè alliberin gastrina, la qual per la seva banda estimula les cèl·lules parietals perquè secretin ió clorur e H⁺ (que al seu torn actua com a àcid clorhídric (HCl). La producció de HCl també és desencadenada per l'acetilcolina i la histamina.
3. Fase intestinal: aquesta fase té dues parts, la excitatòria i la inhibitòria. Els aliments parcialment digerits, omplen elduodè. Això desencadena l'alliberament de gastrina intestinal. El reflex enterogàstric inhibeix el nucli vague, activant les fibres simpàtiques causant que l'esfínter pilòric es premeu per prevenir l'entrada de més menjar i inhibint el reflex de la gana.

Fenòmens químics

Produeixen la transformació dels aliments formats per molècules complexes en molècules més senzilles que són fàcilment absorbibles per l'intestí. Així els hidrats de carboni es converteixen en monosacàrids com la glucosa, els greixos es trenquen en àcids grassos i glicerina, i les proteïnes es transformen en aminoàcids. Les reaccions químiques més importants en la digestió són les d'hidròlisi, afavorides per enzims que contenen els sucs digestius.

1. La digestió comença a la boca on els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva que conté enzims que inicien el procés químic de la digestió, formant el bolus alimentari.
2. El menjar és comprimida i dirigida des de la boca cap a l'esòfag mitjançant la deglució, i de l'esòfag a l'estómac, on els aliments són barrejats amb àcid clorhídric que els descompon, sobretot, a les proteïnes desnaturalitzant. El bolus alimentari es transforma en Quim.
3. A causa dels canvis d'acidesa (pH) en els diferents trams del tub digestiu, s'activen o inactiven diferents enzims que descomponen els aliments.
4. En l'intestí prim el Quim, gràcies a la bilis secretada pel fetge, afavoreix l'emulsió dels greixos i gràcies a les lipases de la secreció pancreàtica es produeix la seva degradació a àcids grassos i glicerina. A més el suc pancreàtic contéproteases i amilases que actuen sobre proteïnes i glúcids. La majoria dels nutrients s'absorbeixen a l'intestí prim. Tota aquesta barreja constitueix ara el quilo.
5. El final de la digestió és l'acumulació del quilo en l'intestí gros on s'absorbeix l'aigua per a la posterior defecació dels excrements.

Moviments peristàltics de l'esòfag

Cavitat oral

En els humans, la digestió comença a la boca, on els aliments són mastegats. La saliva és secretada a la boca, en grans quantitats (0,5-1,5 litres al dia) per tres parells de glàndules salivals (paròtida, submaxilar i sublingual) i és barrejada per la llengua, amb el menjar mastegat.

Hi ha dos tipus de secrecions líquides a la boca: una és una secreció aquosa, prima i el seu propòsit és humitejar el menjar. L'altra és una secreció mucosa, espessa, que conté els enzims ptialina o amilasa salival que hidrolitza parcialment el midó i el lisozimque té acció desinfectant sobre determinats bacteris, actua com a lubrificant i causa que les partícules d'aliment es mantinguin enganxades unes a altres formant un bolus.

La saliva serveix per netejar la cavitat oral i humitejar l'aliment i més conté enzims digestius tals com l'amilasa salival, la qual ajuda en la degradació química dels polisacàrids, tals com el midó, en disacàrids com la maltosa. També conté mucinosa, una glicoproteïna la qual ajuda a estovar els aliments en el bolus.

En el moment d'empassar, es transporta el menjar mastegat fins a l'esòfag, passant a través de l'orofaringe i la hipofaringe. El mecanisme per empassar és coordinat pel centre d'empassat a la medul·la espinal. El reflex inicial és iniciat per receptors de tacte a la faringe quan el bolus d'aliments és empès fins a la part de darrere de la boca.

Esòfag

L'esòfag, un tub muscular prim, d'uns 20 centímetres de llarg. Comença a la faringe, passa a través del tòrax i el diafragma i acaba en el càrdies de l'estómac. La paret de l'esòfag, posseeix dues capes de múscul llis, les quals formen una capa contínua des de l'esòfag fins al recte i es contreuen lentament per llargs períodes de temps. La capa interna de músculs aquesta arreglada de forma circular en una sèrie d'anells descendents, mentre que la capa externa està arreglada longitudinalment. Al començament de l'esòfag, hi ha una pestanya de teixit anomenada epiglotis, que es tanca pel procés d'empassat per a evitar que el menjar entri a la tràquea. El menjar mastegat, és empès a través de l'esòfag fins a l'estómac, per les contraccions peristàltiques d'aquests músculs.

Estómac

El menjar arriba a l'estómac, després de passar a través de l'esòfag i superar l'esfínter anomenat càrdies. A l'estómac, el menjar és degradada addicionalment i minuciosament barrejada amb l'àcid gàstric i enzims digestius que degraden les proteïnes en la seva gran mesura pepsina. L'àcid per si mateix, no degrada les molècules d'aliment, més aviat l'àcid proporciona un pH òptim per a la reacció de l'enzim pepsina. Les cèl·lules parietals de l'estómac, també secreten una glicoproteïna anomenada factor intrínsec, el qual permet l'absorció de vitamina B12. Altres molècules petites, com ara l'alcohol són absorbides a l'estómac passant a través de la membrana i entrant al sistema circulatori directament. Un tall transvers del canal alimentari, revela quatre capes diferents i ben desenvolupades, anomenades serosa, capa muscular, submucosa i mucosa.

1. Serosa: és la capa més externa, formada per una prima capa de cèl·lules simples, anomenada cèl·lules mesotelials.
2. Capa muscular: està ben desenvolupada per agitar el menjar. Té una capa externa longitudinal, una mitjana llisa i una interna obliqua.
3. Submucosa: té teixit connectiu contenint vasos limfàtics, vasos sanguinis i nervis.
4. Mucosa: conté grans plecs plens amb teixit connectiu. Les glàndules gàstriques estan en làmina pròpia. Les glàndules gàstriques poden ser simples o tubulars ramificades i secreten àcid clorhídric, moc, pepsinogen i renina.

Intestí prim

Després d'haver estat processats en l'estómac, els aliments passen a l'intestí prim a través de l'esfínter pilòric. La major part de la digestió i absorció ocorre aquí quan el quim entra al duodè. Aquí és barrejat addicionalment amb tres líquids diferents:

1. Bilis, la qual emulsionants els greixos per permetre la seva absorció, neutralitza el quim i és usada per a excretar productes de rebuig com ara la bilirubina i els àcids biliars. No obstant això no és un enzim.
2. Suc pancreàtic, fabricat pel pàncrees exocrí.
3. Enzims intestinals de la mucosa alcalina. Aquests inclouen: maltasa, lactasa, sacarasa, per processar els sucres,tripsina i quimiotripsina també són agregades en l'intestí prim.

L'absorció de la majoria dels nutrients es realitza en l'intestí prim. Quan el nivell d'acidesa canvia en l'intestí, s'activen més enzims són per trencar l'estructura molecular dels diversos nutrients de manera que es puguin absorbir en els sistemes circulatori i limfàtic. Els nutrients passen a través de la paret de l'intestí prim, la qual conté petites estructures semblants a dits anomenades vellositats intestinals, cadascuna de les quals està coberta per estructures encara més petites, semblants a cabells, anomenades microvellositats (a nivell cel·lular). Aquestes ondulacions augmenten la superfície d'exposició dels budells amb el medi extern afavorint l'intercanvi de substàncies. La sang que ha absorbit els nutrients, és portada a través de la vena porta hepàtica fins al fetge, per a la seva filtració, remoció de toxines i processament dels nutrients.

L'intestí prim i la resta del tracte digestiu realitza el peristaltisme per transportar els aliments des de l'estómac fins al recte i permetre al menjar ser barrejada amb els sucs digestius i ser absorbida. Els músculs circulars i longitudinals són músculs antagonistes, quan un es contreu l'altre es relaxa. Quan els músculs circulars es contrauen, el lumen es fa més estret i llarg i el menjar és espremut i empés cap endavant. Quan els músculs longitudinals es contrauen, els músculs circulars es relaxen i l'intestí es dilata i es torna més ampli i curt per permetre que els aliments entrin. A l'estómac hi ha una altra fase, anomenada mucus. Després que els aliments han passat a través de l'intestí prim, el menjar entra a l'intestí gros.

Intestí gros

Localització de l'intestí gruixut a l'abdomen

L'intestí gros és la penúltima porció del tub digestiu, formada pel cec, el còlon, el recte i el canal anal. L'intestí prim s'uneix a l'intestí gruixut a l'abdomen inferior dret a través de la vàlvula ileocecal. L'intestí gruixut és un tub muscular d'un metre i mig de llarg. L'intestí gros mesura uns 1,5 metres de llarg, amb tres parts: el cec, en la unió amb l'intestí prim, el còlon i el recte. El còlon humà es divideix en quatre seccions: el còlon ascendent, el còlon transvers, el còlon descendent i el còlon sigmoide. L'intestí gruixut, absorbeix aigua del bolus i emmagatzema els excrements fins que aquests puguin ser defecats. Els productes alimentaris que no poden anar a través de les vellositats, com ara la cel·lulosa (fibra alimentària), són barrejats amb altres productes de rebuig de l'organisme i constitueixen la femta. La primera part de l'intestí gruixut es diu cec. L'intestí gros continua absorbint aigua i nutrients minerals dels aliments i serveix com a àrea d'emmagatzematge dels excrements.

L'intestí gros procedeix embriològicament de la part de la nansa intestinal primitiva que pateix menor nombre de flexures. En completar l'intestí un gir positiu de 270 ° (contrari a les agulles del rellotge) entorn de l'eix de l'artèria mesentèrica superior, el començament de l'intestí gruixut es troba a la fossa ilíaca dreta. Tenint en compte que existeix un punt fix (la claveguera primitiva que posteriorment originarà l'anus), el recorregut que fa l'intestí primitiu dibuixa perfectament el futur marc còlic de l'adult. El marc còlic enquadra les nanses ieiunals i ileals, que tenen situació inframesocòlica.

Després d'unes 32 hores des de la ingesta, l'aliment arriba a l'intestí gros on ja no és processat en aquesta última etapa de la digestió. L'intestí gros es limita a absorbir les vitamines que són alliberades pels bacteris que habiten en el còlon i l'aigua. També compacta els excrements, i emmagatzema la matèria fecal en el recte fins que és expulsada a través de l'anus.

La circulación de la sangre

El aparato circulatorio está constituido por una bomba, el corazón y un sistema de tubería cerrada por donde sale la sangre desde el corazón (arterias) y regresa hacia el mismo (venas), que están unidos por los vasos capilares.
El corazón es un órgano muscular hueco, situado en el interior del tórax entre ambos pulmones; está dividido por un tabique en dos partes totalmente independientes, izquierda y derecha. Ambas partes presentan dos cavidades superiores llamadas aurículas y otras dos inferiores, los ventrículos. La circulación que parte del lado derecho del corazón asegura la oxigenación de la sangre en los pulmones; se llama Circulación Pulmonar o Circulación Menor. La sangre desoxigenada que ha llegado de todo el cuerpo a la aurícula derecha, pasa a su respectivo ventrículo y sale del mismo por la arteria pulmonar y luego de repartirse hacia ambos pulmones, en ramas cada vez más pequeñas de dicha arteria, llega a los capilares pulmonares, en contacto directo con los alvéolos, donde se intercambian los gases.
Una vez oxigenada la sangre, regresa al corazón hacia la aurícula izquierda, de donde pasa al ventrículo izquierdo, de donde es bombeada, a través de la Aorta, a todo el cuerpo por sus ramas, hasta llegar a los vasos capilares, en cada uno de los diferentes órganos y tejidos, para regresar desoxigenada nuevamente al corazón a través de las venas; esta es la llamada Circulación Mayor.

2a PREGUNTA DEL EXAMEN

Recorregut de la sang des del dit cor fins el dit polze del peu dret:

La sang es troba al dit de la mà sense pressió retorna per venes que es van reunint fins formar les venes caves superior i inferior que entren a la auricula dreta (sense pressió, sense oxigen amb substàncies de rebuig i amb aliments) de la auricula dreta pasa al ventricle dret i es impulsada a pressió per la artèria pulmonar. Es capilaritza al voltant dels alvèols perdent pressió, deixant el dióxid de carboni i agafant oxigen (amb pressió, amb oxigen i sense dióxid de carboni) torna al cor per les venes pulmonars per a agafar pressió i entra per la auricula esquerra pasa al ventricle esquerre i es impulsada per la artèria aorta

1a PREGUNTA DEL EXAMEN:

Diferencies entre arteries venes i capil·lars

Arteries: Son vasos sanguinis de paret grossa i blanca son elàstiques i porten sang a pressió des del cor fins els órgans. Grácies a la seua elasticitat mantenen la pressió i permeten avançar la sang.

Venes: Vasos sanguinis de color rosat, plastiques de paret prima, porten sang sense pressió desde els órgans fins al cor 

-Entre una artèria i una vena del mateix ordre (per ex: al coll pujen les artèries carotides i baixen les venes jugulars) la vena és més ampla i de paret més prima.

Capil·lars: Els capil·lars són vasos sanguinis molt prims formats per teixit epitelial mono estratificats (soles 1 capa) de paret molt prima, es l'únic lloc per on la sang pot travesar per a deixar l'oxigen i els nutrients i arreplegar el dióxid de carboni i arreplegar les substàncies de rebuig 

La legalización de la marihuana es un tema controvertido. La marihuana es una sustancia psicoactiva -es decir, que produce un efecto directo sobre el sistema nervioso central- que procede de la planta Cannabis Sativa.

Situación de la marihuana terapéutica en España

La marihuana tiene dos usos principales: recreativo y terapéutico o medicinal. 

A lo largo de este 2014 probablemente el Gobierno apruebe la nueva Ley para la Protección de la Seguridad Ciudadana, que aumenta las sanciones por la tenencia de marihuana en la vía pública y prohíbe los cultivos de cannabis (en la actualidad se permite el cultivo para consumo propio de hasta 200 gr), aunque paradójicamente su consumo privado sigue siendo legal.

Eso en cuanto al uso recreativo de la marihuana pero, ¿qué pasa con la marihuana medicinal? Lo cierto es que en nuestro país no está regulado el uso terapéutico del cannabis, ni se hace distinción entre el uso recreativo y el terapéutico, aunque este último sueles estar más “tolerado” por la legislación y los jueces. Por otro lado, Cataluña si ha apostado por la prescripción de marihuana terapéutica en ciertos supuestos (por ejemplo, alivio de dolencias relacionadas con el cáncer de mama, anorexia asociada al SIDA…) y siempre bajo estricto control médico. Una medida que adoptaron debido al creciente número de pacientes que ya estaban haciendo uso más o menos clandestino de la marihuana para paliar alguna dolencia.

En el resto de España, los pacientes que quieran consumir cannabis con fines terapéuticos pueden solicitarlo mediante la llamada vía de uso compasivo que, en caso de concederse, permite el uso de un medicamento que aún no está aprobado en España pero que ya se usa con éxito en otros países del mundo.  

Usos terapéuticos de la marihuana: el ejemplo del Sativex

El cannabis ya se usaba en la medicina tradicional china debido a sus efectos analgésicos y antiinflamatorios. Por tanto, el cannabis podría ser de utilidad en la terapia de dolencias el cáncer (paliando los efectos secundarios de la quimioterapia), el dolor crónico, la ansiedad, la artritis, la epilepsia, la depresión, la migraña y la fibromialgia entre otros. La acción de la marihuana es paliativa, pero nunca curativa.

En nuestro país el único medicamento con extracto de cannabis que se ha aprobado hasta la fecha es el Sativex. Se usa en forma de spray bucal y alivia los espasmos musculares en pacientes con esclerosis múltiple, eso sí, evitando los efectos negativos asociados a la marihuana.